dimarts, 13 de setembre de 2016

FRASES PER PENSAR

Abraçar la vida, percebre el goig d'aprendre, créixer i ser a cada instant, i en tots els paisatges vitals. Roser Farràs

Hem de desfer-nos de la vida que tenim planejada per deixar pas a la vida que ens espera. Joseph Campbell.

Un viatge de deu mil quilòmetres comença per un simple pas. Proverbi xinès.

Els que asseguren que és impossible, no haurien d’interrompre als que ho estem intentant. Thomas Edison.  

Quan l’home no es troba amb si mateix, no troba res. Goethe.

Estima’m quan menys m’ho mereixi perquè serà quan més ho necessiti. Proverbi xinès.

Ningú pot fer el bé en un espai de la seva vida, mentre fa mal en un altre. La vida és un tot indivisible. Mahatma Gandhi.

No tinguis por de fer un gran pas,... un precipici no es salta a passets!

No n’hi ha prou en saber, també s’ha d’aplicar. No n’hi ha prou en voler, també s’ha de fer. Johann Wolfgang Goethe
El què sabem és una gota d’aigua; el què ignorem és un oceà. Isaac Newton

No hi ha molts camins. Hi ha molts noms pel mateix camí, i aquest camí és la consciència. Osho.

Si vols ser savi, aprèn a interrogar raonablement, a escoltar amb atenció, a respondre serenament i a callar quan no tinguis res a dir. Johann Kaspar Lavater

No veiem les coses tal i com són, les veiem tal i com som nosaltres. Anaïs Nin.

Un és amo d’allò que calla i esclau d’allò que parla. Sigmund Freud.

Ningú pot saber per tu. Ningú pot créixer per tu. Ningú pot buscar per tu. Ningú pot fer per tu allò que tu mateix has de fer. La existència no admet representants. J.Bucay

L’horitzó és als nostres ulls, no a la realitat. Àngel Ganivet.

Si alguna vegada no reps el somriure esperat, sigues generós i regala el teu. Perquè el que té més necessitat d’un somriure és aquell que no sap somriure als demés. Dalai Lama

dimarts, 30 d’agost de 2016

COMENCEM EL NOU CURS!!!!

Ara que tornem de nou a l'escola ens convé recordar que cal prendre's temps per ser felic i fer feliç a qui ens acompanya:
Pren-te temps per fer alegres els altres
és la joia de 1'home.
Pren-te temps per comprendre
és la font de la fraternitat.
Pren-te temps per escoltar
és un enriquiment sense preu.
Pren-te temps per descansar
és una ajuda per al cos i 1'ánima.
Pren-te temps per fer excursions
és la joia del conéixer.
Pren-te temps per expressar-te
és una veu per ais altres.
Pren-te temps per ajudar els altres
és la font de la convivència.
Pren-te temps per donar gràcies a Déu
s'ho mereix.
Pren-te temps per a 1'art
és donar vida a les coses.
Pren-te temps per parlar
és la manera d'entendre's.

Pren-te temps per somniar
és la ruta de la fantasia.
Pren-te temps per caminar
estimaràs la natura.
Pren-te temps per callar i escoltar
aprendràs dels altres.
Pren-te temps per cantar
és la font de l'alegria.
Pren-te temps per superar-te
en tens obligació.
Pren-te temps per a la pobresa
és la felicitat veritable.
Pren-te temps per caminar
descobriràs nous camins.
Pren-te temps per realitzar-te
arribaràs a ser persona.
Pren-te temps per construir
serà un profit per als altres.


Pren-te temps. - I Textos. Barcelona: Ed. Claret; Col.lecció Els daus, núm. 46; 1981.

dimarts, 10 de maig de 2016

Setmana de Joaquima Vedruna

Dia 16

Gràcies Senyor pels mestres, professors que ens ensenyen a conviure, a comportar-nos i a estimar. Ells són fruit de l’amor de Sta. Joaquima.Perdó perquè a vegades la nostra actitud no és l’adequada i no donem importància als seus esforços.

Dia 17
Gràcies, Senyor, per la  nostra família, pel molt que ens estimen, que com Sta. Joaquima sapiguem estimar-los, ajudar-los i valorar tot el que fan per nosaltres. Gràcies pel seu exemple i per tot els que ens ensenyen.

Dia 18
Gràcies, Senyor per totes les coses bones que ens fan la vida més bonica: la natura, l’amor, l’amistat, la pau, la companyia i els amics i amigues. Fes que com Sta. Joaquima  siguem capaços d’apreciar-les i cuidar-les.

Dia 19
Senyor, et dono gràcies pel dia que comencem, perquè ens ho passem molt bé aprenent i compartint amb els nostres companys la jornada escolar. Fes que aprofiti al màxim el temps que compartim tots junts. Ajuda’ns a fer-ho com Sta. Joaquima deia: Tot per amor, res per força.

Dia 20
Gràcies Senyor perquè tinc salut. Et demano que ajudis a les persones que pateixen alguna malaltia i que els donis forces per superar-la.  Gràcies per la força que ens dóna veure com saben viure amb el seu patiment. Que Sta. Joaquima ens ajudi a saber gaudir al màxim dels moments de salut.

dimarts, 12 d’abril de 2016

        BON DIA ....
  • Aixeca't i deixa de somiar, és hora de començar a complir els teus somnis.
  • La batalla de la vida no sempre la guanya l'home més fort, o el més lleuger, perquè tard o d'hora, l'home que guanya, és aquell que creu poder fer-ho.-Rudyard Kipling –
  • Mor lentament qui es transforma en esclau dels hàbits. Qui no s'arrisca, qui evita una passió, qui no arrisca el cert pel incert , qui abandona abans de començar, qui es queixa de la seva mala sort, qui no viatja, ni llegeix, qui no somia ni persegueix els seus somnis, qui no confia, qui no ho intenta, qui no estima(...) el contrari és estar viu. -Pablo Neruda-
  • Segueix omplint aquest minut amb raons per respirar. -Mario Benedetti-
  • Tenir problemes és inevitable però ser derrotat per ells és opcional.
  • La vida és una obra de teatre que no permet assaigs. Per això, canta, riu, balla, plora i viu intensament cada  moment de la teva vida, abans que el teló baixi i l'obra acabi sense aplaudiments.- C. Chaplin-
  • El més increïble dels miracles és que succeeixen. -Gilbert Chesterton-
  • Vols alguna cosa? Llavors ves i fes que passi. Perquè l'únic que cau del cel és la pluja.
  • Mai una nit ha vençut a l'alba, i mai un problema ha vençut  l'esperança. 
  • La por és una muralla que separa el que ets del que pots arribar a ser.
  • Quan una cosa dolenta et succeeixi tens dues opcions: Deixar que et destrueixi o deixar que et faci més fort.
  • No demanis una vida més fàcil. Demana ser una persona més forta. 
  • Cal esperar, encara que l'esperança hagi de veure's sempre frustrada, ja que l'esperança mateixa constitueix una fita, i els seus fracassos, per freqüents que siguin, són menys horribles que la seva extinció.- Samuel Johnson-
  • De tant en tant cal fer una pausa. Contemplar-se a un mateix . Examinar el passat, i no plorar-se les mentides sinó cantar-se les veritats.- Mario Benedetti-
  • Hi ha dues maneres de viure la vida. Una és pensar que res és un miracle i l'altra pensar que tot ho és. –Einstein-

dimarts, 15 de març de 2016

UN CONTE

Chante-Claire (canta-clar) era un ocellet que de matinada entonava sempre la seva cançó. I quan estava en l’èxtasi del seu cant, el Sol començava a sortir. I tota la terra s’il·luminava amb els seus raigs.
Durant tota la seva vida, Chante-Claire entonava el seu cant de matinada. I l’alegria vessava del seu cor veient com tota la naturalesa s’omplia de llum al ritme de les seves notes.
Però Chante-Claire va anar envellint. I va tenir por que quan la seva gorja emmudís, la terra no veuria més la llum del Sol. En la seva ingenuïtat, Chante-Claire es considerava necessari perquè la Terra s’alegrés i s’il·luminés amb la sortida del Sol.
Proper ja a la mort, va descobrir un dia la gran revelació: fatigat pels anys, Chante-Claire va quedar adormit mentre el Sol començava a mostrar els primers raigs matinals, que van acabar despertant-lo. I immediatament, es va posar a cantar.
Va ser llavors quan va veure la Veritat.
La va veure i no la va negar: no era el Sol qui sorgia al ritme del seu cant. Era el seu cant el que es posava en moviment en percebre els primers raigs que el Sol enviava abans de sortir. Ell s’havia cregut imprescindible. I, ara, al final de la vida, s’adonà que això no era més que un miratge.
Llavors es va adonar de la Veritat. La Veritat consistia en què el seu bonic cant era possible perquè el Sol sortia. Aleshores es va adonar que la seva avida estava teixida per la Gràcia i la Llibertat.

Per primera vegada no es va senti amb “l’obligació” d’haver de cantar de matinada. Per primera vegada es va sentit totalment lliure. Llavors aixecà el vol entonant un cant de reconeixement i agraïment, anunciant a tothom que veia que el més profund i vertader de la vida era la gràcia. La humil i alegre acollida d’aquesta gràcia que se li oferia l’invitava a cantar més i més fort.